Gerard Sancho

Manual de versos dispersos amb un polissó (Ed. Kalandraka)
La Camara Acorazada (Ed.Bambú)

Dibuixo per
entendre què passa.
No tant per explicar-ho bé, sinó per no deixar-ho escapar.

El món ja ve amb massa filtres, massa relats ordenats, massa versions que intenten fer-lo més net del que és.

A mi m’interessa el contrari: el que no encaixa del tot, el que es repeteix sense voler, el que sembla petit però aguanta més del compte. Dibuixar és una manera d’aturar-me aquí, en aquests punts intermedis, i mirar-los una mica més del necessari.

Les meves il·lustracions no busquen representar la realitat de forma literal. No hi ha una voluntat de fidelitat, sinó de desplaçament. D’agafar alguna cosa reconeixible i portar-la cap a un altre lloc, més estrany, més incòmode o simplement més obert.

Treballo amb formes simples, amb gestos mínims, però sempre amb la idea que darrere hi ha alguna cosa que no s’acaba de dir del tot.

Dibuixo molt. Constantment.
No com una rutina productiva, sinó com una necessitat de seguir el fil. Una manera de pensar mentre faig. D’anar construint un llenguatge propi a base d’insistir, repetir i canviar petites coses. Moltes de les peces són proves, errors, aproximacions. I això forma part del procés.

No intento donar respostes clares.
M’interessa més generar dubte, o com a mínim, una petita desconnexió. Que qui mira hagi de parar un moment, encara que sigui curt, i reconsiderar què està veient.

Explicar el món, per mi, no és fer-lo més entenedor.
És, potser, fer-lo una mica més estrany.

Termes d'Ús i Drets d'Autor